dilluns, 30 de juliol del 2012

Dos poemes més de l'inèdit "El síndrome de la caputxeta vermella", d'Anna Lacruz

Fracàs

S’avança al fracàs,
impetuós,
abans que un mínim desig l’identifiqui.
Pitja l’accelerador en el revolt més indicat
convençut que l’hòstia serà memorable.
I somriu,
però amb el cap cot i l’espatlla coberta.
Ho té clar.
Ell només ha planat camí.
Que sigui l’altre,
la víctima.
El minotaure

Com el minotaure a Dora Maar
t’abalances sobre meu
amb tot el pes de la carn.
I rude, primitiu,
tan obscè en el teu gest,
tan gros i bestial,
sense tacte ni pregunta
em profanes
amb el permís il·limitat
que només a tu
et concedeixo.